La simbiosi de la dona i el món
Són tres dones, tres testimonis, tres vides i centenars d'històries explicades i tantes d'altres per explicar. Rosa Maria Calaf, Pepa Roma i Cristina Morató. Totes elles unides per una passió insaciable: viatjar, conèixer i explicar. No només les uneix aquesta "droga" -així és com Calaf qualifica el desig de viatjar- elles tres són periodistes, reporteres i escriptores; en definitiva, narradores d'històries.
"Mi afán viajero viene muy marcado por mi familia", així és com Rosa Maria Calaf va començar la conferència després de deixar clar que parlar de viatges és una de les coses que més li agrada. Més enllà de seguir un guió exageradament marcat, va interpel·lar directament amb els estudiants i els va aconsellar a viatjar sols, a deixar-se endur, sempre amb seny, per les proves que et va posant la vida. Sobretot, es va dirigir a les dones i les va animar a provar-ho, "es posible", va dir. A més, va reafirmar la importància del respecte i la humilitat quan un es proposa descobrir noves cultures, noves formes de pensar.
Rosa Maria Calaf va explicar algunes anècdotes que s'havia trobat al llarg de la seva dilatada carrera professional i va donar importància al fet que els periodistes que viatgen són els que donen veu a aquelles persones que els passen coses i estan en un altre lloc. La excorresponsal va acabar amb una frase de l'escriptor estatunidenc Ernest Hemingway, "Mi casa no es para vivir, es para volver".
Pepa Roma va reconèixer haver trobat facilitats en els seus viatges, amb la gent que ha conegut a través de les aventures viscudes. El primer viatge de l'escriptora va ser als setze anys a París i va ser a la mateixa capital francesa, on va veure com davant seu s'obrien les portes per emprendre noves aventures amb una única companyia: sí mateixa. Roma va voler deixar constància de la importància de la dona, de la seva figura envers la literatura, les relacions humanes. Precisament, va ser a l'Índia on va descobrir la força femenina, la coneixença de si mateixa, a través, de la filosofia oriental. Però va ser gràcies al periodisme va poder posar perspectiva entre el que havia descobert i posar distància al que havia vist.
De petita, Cristina Morató volia ser missionera i així descobrir nous horitzons, noves cultures i aventures; però més tard, es va decantar cap al periodisme. Morató va explicar que ella volia anar a Managua (Nicaragua) i que els seus pares li van posar una única condició: haver-s'ho de pagar ella mateixa. A través d'aquest viatge, la periodista va adonar-se'n que no estava feta per ser reportera de guerra, però sí estava disposada a conèixer què era descobrir nous països, noves formes d'entendre el món, "Ese viaje me izo salir el gusanillo de querer conocer", va dir Morató. Ella es va centrar, durant molts anys, a la investigació de les dones viatgeres, de les desconegudes exploradores i va escriure d'entre altres llibres: "Las Reinas de África", "Divas rebeldes" o "Las Damas de Oriente". Va acabar la seva ponència amb una contundent idea "Viajad, porque alarga la vida".
Són tres dones, tres testimonis, tres vides i centenars d'històries explicades i tantes d'altres per explicar. Rosa Maria Calaf, Pepa Roma i Cristina Morató. Totes elles unides per una passió insaciable: viatjar, conèixer i explicar. No només les uneix aquesta "droga" -així és com Calaf qualifica el desig de viatjar- elles tres són periodistes, reporteres i escriptores; en definitiva, narradores d'històries.
"Mi afán viajero viene muy marcado por mi familia", així és com Rosa Maria Calaf va començar la conferència després de deixar clar que parlar de viatges és una de les coses que més li agrada. Més enllà de seguir un guió exageradament marcat, va interpel·lar directament amb els estudiants i els va aconsellar a viatjar sols, a deixar-se endur, sempre amb seny, per les proves que et va posant la vida. Sobretot, es va dirigir a les dones i les va animar a provar-ho, "es posible", va dir. A més, va reafirmar la importància del respecte i la humilitat quan un es proposa descobrir noves cultures, noves formes de pensar.
Rosa Maria Calaf va explicar algunes anècdotes que s'havia trobat al llarg de la seva dilatada carrera professional i va donar importància al fet que els periodistes que viatgen són els que donen veu a aquelles persones que els passen coses i estan en un altre lloc. La excorresponsal va acabar amb una frase de l'escriptor estatunidenc Ernest Hemingway, "Mi casa no es para vivir, es para volver".
Pepa Roma va reconèixer haver trobat facilitats en els seus viatges, amb la gent que ha conegut a través de les aventures viscudes. El primer viatge de l'escriptora va ser als setze anys a París i va ser a la mateixa capital francesa, on va veure com davant seu s'obrien les portes per emprendre noves aventures amb una única companyia: sí mateixa. Roma va voler deixar constància de la importància de la dona, de la seva figura envers la literatura, les relacions humanes. Precisament, va ser a l'Índia on va descobrir la força femenina, la coneixença de si mateixa, a través, de la filosofia oriental. Però va ser gràcies al periodisme va poder posar perspectiva entre el que havia descobert i posar distància al que havia vist.
De petita, Cristina Morató volia ser missionera i així descobrir nous horitzons, noves cultures i aventures; però més tard, es va decantar cap al periodisme. Morató va explicar que ella volia anar a Managua (Nicaragua) i que els seus pares li van posar una única condició: haver-s'ho de pagar ella mateixa. A través d'aquest viatge, la periodista va adonar-se'n que no estava feta per ser reportera de guerra, però sí estava disposada a conèixer què era descobrir nous països, noves formes d'entendre el món, "Ese viaje me izo salir el gusanillo de querer conocer", va dir Morató. Ella es va centrar, durant molts anys, a la investigació de les dones viatgeres, de les desconegudes exploradores i va escriure d'entre altres llibres: "Las Reinas de África", "Divas rebeldes" o "Las Damas de Oriente". Va acabar la seva ponència amb una contundent idea "Viajad, porque alarga la vida".
Aquests són els països des d'on la periodista Rosa Maria Calaf ha informat durant 38 anys. Les dades de les corresponsalies les hem acompanyat amb frases que la periodista va dir durant la seva conferència.
Cristina Morató, una de les ponents de la conferència, va atendre les nostres preguntes abans de la seva ponència. La periodista ens va explicar què li semblava la Jornada sobre Comunicació i Viatges que la UAB havia organitzat i ens va avançar alguns dels punts que explicaria als estudiants.
